Escrito por: La redacción de Top Doctors
La fibromiàlgia (FM) és una síndrome clínica de causa desconeguda caracteritzada per dolor crònic generalitzat, no articular, que predomina als músculs i al raquis, amb presència d'una exagerada i extensa sensibilitat local a la pressió en múltiples punts predefinits.
Segons l'estudi EPISER 2000, la seva prevalença a Espanya és del 2,7% amb una relació de dones/homes de 9 a 1. La seva màxima incidència es troba en la quarta dècada de la vida. La fibromiàlgia representa del 10% al 15% de les consultes en atenció primària.
Pel seu diagnòstic s'utilitzen els criteris clínics de classificació de l'American College of Rheumatology (ACR) de 1990: dolor generalitzat al menys de tres mesos d'evolució i dolor a 11 dels 18 punts sensibles a la palpació digital. Els nous criteris diagnòstics proposats el 2010 consisteixen en un Índex de dolor generalitzat (WPI) i una Escala de gravetat de símptomes (SS-Score).
Actualment es recomana classificar la fibromiàlgia en 3 grups, segons estigui associada a depressió, a un important trastorn funcional somatitzador o a la existència d’alteracions psicopatològiques.
Diagnòstic de la fibromiàlgia
No existeix cap prova de laboratori ni exploració complementària específica pel diagnòstic i valoració de les conseqüències de la malaltia en la qualitat de vida i capacitat funcional dels afectats.
La necessitat d'una prova objectivable en aquesta patologia esdevé fonamental a nivell clínic i, sobretot, a nivell pericial i mèdic-legal.
La fibromiàlgia ha deixat de considerar-se una malaltia perifèrica múscul-esquelètica i té el reconeixement que és l'anòmal processament del dolor que provoca la seva sensibilització central i això és la base neurobiològica que explica la majoria dels símptomes que pateixen els pacients junt a factors genètics, endocrins, la mala qualitat del son, l'estrès psicosocial i el traumatisme físic.
Tractament de la fibromiàlgia
Les tècniques de neuroimatge cerebral suposen una revolució en el coneixement del dolor crònic i permeten als especialistes en Reumatologia avaluar els pacients que pateixen varis tipus de trastorns dolorosos crònics com la fibromiàlgia d'una forma mínimament invasiva.
Les diferents tècniques en ressonància magnètica funcional cerebral permeten estudiar el grau d'activitat de les diferents zones cerebrals on es processa el dolor així com la seva connectivitat i activitat neurofisiològica.
La ressonància magnètica funcional és l'exploració complementària que té més probabilitats de convertir la fibromiàlgia en una malaltia visible, objectivable i avaluable. Múltiples treballs han aportat convincent evidència del processament anormal del dolor dels pacients amb fibromiàlgia, inclosa una activitat cerebral que es correlaciona amb l'excessiva sensibilitat (hiperalgèsia/alodínia), sumació temporal i un perllongat regust del dolor.
L'impacte de la fibromiàlgia als pacients traspassa el nivell personal convertint-se en un greu problema socioeconòmic per despeses en assistència sanitària, reducció de la productivitat laboral i prestacions socials que se’n deriven.
El tractament més efectiu és el multidisciplinar intervenint des dels nivells social, personal i familiar, ajudant al malalt i al seu entorn, realitzant un abordatge biopsicosocial de la malaltia. També està demostrada l'eficàcia del tractament no farmacològic, com l'exercici físic, la psicoteràpia, la retroalimentació i la teràpia ocupacional.
De totes formes, la fibromiàlgia continua essent un enorme desafiament mèdic que ha d'integrar el camp de la neurobiologia amb els aspectes psicosocials del pacient.
La fibromiàlgia en l’art
La pintora mexicana Frida Kahlo nascuda el 1907 va patir un greu accident d'autobús als 18 anys patint múltiples fractures, destacant a L3 i L4. El dolor, la fatiga i el desamor crònics sempre acompanyaren la desgraciada existència de l'artista que va posar fi a la seva vida el 1954.
A “La columna rota”, l'artista es representa amb la cara llagrimosa i la columna vertebral com una columna arquitectònica trencada en varis punts. També observem múltiples xinxetes o petits claus clavats per tot el seu territori corporal. Probablement va desenvolupar una fibromiàlgia desencadenada pel traumatisme de l'accident.